lunes, 15 de octubre de 2018

És possible una arqueologia participativa?


Cada vegada més sectors de la societat es dediquen a l'arqueologia, ja no només són intelectuals i experts. El fet és que l'arqueologia, junt amb la història, cada vegada té més importància social, toquen temes molt rellevants socialment i políticament en l'actualitat, per tant, cal entendre que ha d'interpel·lar i col·laborar amb sectors de la societat més amplis i variats, no obstant això, no és una eina política per defensar ideals ni treure rèdits electorals, la interpretació ha de ser la més coherent en aquell moment, personalment, penso que l'arqueologia pot actuar de mediadora en els conflictes polítics, però no pot aportar cap solució política actual, ja que finalment són els governs els que actuen d'acord a les seves pròpies conviccions i normalment hi ha més d'una interpretació parcial.

Escoltar a la gent de la comunitat dins d'un projecte arqueològic ha de ser una obligació, més encara si es tracta de comunitats fora del propi context cultural, com podrien ser les poblacions indígenes, perquè ells tenen la seva pròpia forma d'interpretar el món i el patrimoni, en definitiva, s'ha d'escoltar i col·laborar amb la cultura popular sempre. No obstant, la veu de l'arqueòleg ha d'imposar-se davant la resta d'interpretacions existents, mitjançant l'argumentació i la formació s'haurien de poder esvaïr les interpretacions errònies amb un diàleg, en la mesura del posible, argumentatiu més que impositiu.
L'arqueologia és i serà obligatòriament pública, és a dir, s'ha de centrar en els problemes públics i no amb interessos particulars, i s'ha de deixar opinar a la majoria de la gent, però sense oblidar que la gent pot estar poc informada en aquest camp i defensar postures que vagin en contra la cultura, el medi ambient o el benestar social amb un discurs aparentment coherent.

En definitiva, es tracta d'apropar l'arqueologia a la societat en tots els sentits, participar amb la població per generar coneixement, però sense oblidar que els arqueòlegs tenim una veu crítica i experiència en el camp en qüestió, aquesta ha de ser gens impositiva i ha de buscar sempre el interès públic.







martes, 9 de octubre de 2018

Quin és el valor de l'arqueologia?


Es podria dividir la població en dos grans blocs quan parlem del que s'hauria de fer amb el patrimoni cultural. Per una part, hi ha aquells qui estan convençuts que el patrimoni és quelcom que els representa, en canvi, un altra gran sector de la població pensa que el patrimoni és quelcom que han de determinar els experts (polítics i científics) si és digne de conservació o, pel contrari, no cal preservar-ho. Des d'aquesta prespectiva tenim una visió antagònica de la societat sobre el que creuen que és el patrimoni sobre el qual treballa l'arqueologia, perquè tu no deixaras en mans dels experts quelcom que creus que et representa, que et defineix, perquè per la mateixa naturalesa de l'afirmació t'afecta directament, afecta la teva identitat, i la gent vol decidir sobre la seva identitat. Aquesta última és una paraula molt recorrent i que porta gran controvèrsia, molta gent es sent identificada amb el patrimoni de forma directa, però no tenen un gran coneixement sobre aquest, majoritàriament la població reclama a nivell local una major implicació en les excavacions, una presa de contacte amb els jaciments. però, sobretot, la gent vol estar millor informada de què és l'arqueologia, per a que serveix, que fa un arqueòleg, ja sigui mitjançant conferències o coneixent els professionals a nivell local. S'ha dut  a terme en els últims anys un garn estudi a nivell Europeu (NEARCH), on han participat 9 països. El 85% de la gent que ha participat en l'estudi afirma que els agradaria visitar un jaciment arqueològic, i el 73% creu que els ciutadans haurien de tenir nocions bàsiques sobre el patrimoni arqueològic. Per tant, penso que cal buscar en els propers anys maneres d'apropar l'arqueologia a la societat, amb una reforma crítica del sistema de difusió del patrimoni de l'organització pública.

La idea general que és desprèn d'aquest gran estudi és que la gent valora positivament l'arqueologia (el 91% li dona un gran valor), la gran majoria de la població també pensa que és rellevant per a la vida actual, i un 46% de la població creu que ens pot ensenyar sobre el futur mirant al passat. Tot això sense saber què és exactament aquesta ciència i reafirmar que voldrien saber-ne més, mostrant un interès en general, fet que ens vol dir que la idea impulsada pels mitjans de comunicació, el cinema i el sistema públic en general és clarament positiva, encara que la gent no sàpiga del tot perquè ho és.

Un altra factor que la gent valora i que s'impulsa, en el context de l'economia capitalista actual, és el factor turístic, un 93% dels participants creu que el patrimoni és bo pel turisme, per tenir llocs que visitar quan es va a un altre indret, el 88% pensa que genera llocs de treball i que és positiu per l'economia. Alhora, la gran majoria de la gent creu que l'estat ha de ser responable de l'arqueologia (65%) i el 75% pensa que s'ha de finançar amb fons públics.

La meva conclusió és que l'arqueologia funciona molt bé, per dir-ho d'alguna manera, a nivell polític (nacional) i a nivell econòmic (capitalista), per tant, tot i la desconeixença de la gent, la idea que tenen sobre el patrimoni i l'arqueologia és molt positiva, així doncs, tenint més o menys raò en els seus arguments, la gent contesta sense pensar gaire.

Quin paper té l’arqueologia a l’educació? L’educació sobre el patrimoni genera i forma als ciutadans de manera crítica; els fa partíc...