És possible una arqueologia participativa?
Cada vegada més sectors de la societat es dediquen a l'arqueologia, ja no només són intelectuals i experts. El fet és que l'arqueologia, junt amb la història, cada vegada té més importància social, toquen temes molt rellevants socialment i políticament en l'actualitat, per tant, cal entendre que ha d'interpel·lar i col·laborar amb sectors de la societat més amplis i variats, no obstant això, no és una eina política per defensar ideals ni treure rèdits electorals, la interpretació ha de ser la més coherent en aquell moment, personalment, penso que l'arqueologia pot actuar de mediadora en els conflictes polítics, però no pot aportar cap solució política actual, ja que finalment són els governs els que actuen d'acord a les seves pròpies conviccions i normalment hi ha més d'una interpretació parcial.
Escoltar a la gent de la comunitat dins d'un projecte arqueològic ha de ser una obligació, més encara si es tracta de comunitats fora del propi context cultural, com podrien ser les poblacions indígenes, perquè ells tenen la seva pròpia forma d'interpretar el món i el patrimoni, en definitiva, s'ha d'escoltar i col·laborar amb la cultura popular sempre. No obstant, la veu de l'arqueòleg ha d'imposar-se davant la resta d'interpretacions existents, mitjançant l'argumentació i la formació s'haurien de poder esvaïr les interpretacions errònies amb un diàleg, en la mesura del posible, argumentatiu més que impositiu.
L'arqueologia és i serà obligatòriament pública, és a dir, s'ha de centrar en els problemes públics i no amb interessos particulars, i s'ha de deixar opinar a la majoria de la gent, però sense oblidar que la gent pot estar poc informada en aquest camp i defensar postures que vagin en contra la cultura, el medi ambient o el benestar social amb un discurs aparentment coherent.
En definitiva, es tracta d'apropar l'arqueologia a la societat en tots els sentits, participar amb la població per generar coneixement, però sense oblidar que els arqueòlegs tenim una veu crítica i experiència en el camp en qüestió, aquesta ha de ser gens impositiva i ha de buscar sempre el interès públic.